La ruta de l’Ultra Clean Marathon

El track amb l’itinerari a Wikiloc es pot consultar a la informació de la cursa. (edició 2022 en aquest enllaç)

Però, vols saber més  d’aquest itinerari?

Dissabte a les 7 del matí un grup de persones es trobaran a Terrassa, la ciutat europea de l’esport 2021. Serà el tret de sortida de l’Ultra Clean Marathon, i tindrà lloc davant la seu del club esportiu C.P. San Cristobal, a 600 m de l’estació Terrassa Est de la Renfe.

Els corredors i les corredores agafaran els camins de l’Anella Verda de Terrassa, un espai natural que envolta la ciutat, constituïda per un mosaic de boscos, camps i torrents, i apreciada pel seu valor ambiental i cultural. Aniran a buscar el camí vell de Sant Quirze a Matadepera, recorrent parcialment el torrent de la Betzuca, Torrebonica i el torrent de la Grípia.

El Vallès occidental és una comarca densament urbanitzada, i en aquests espais la natura du a terme funcions que ajuden la societat, els anomenats serveis ecosistèmics, contribuint a la qualitat ambiental i a la salut de la ciutadania. Cal posar-los en valor. I fer-ho afavorint la convivència i les actituds respectuoses, tant vers els espais naturals com els agrícoles, evitant trepitjar, malmetre o fins i tot robar i, per descomptat, deixar abandonats residus.

Saps que l’Anella Verda es va aprovar el 2012 arran d’una iniciativa ciutadana promoguda des d’entitats ambientals com l’Adenc i Gpenat?

L’itinerari continua anant a buscar el Camí dels Monjos i travessat la Serra de Galliners. És una serra a cavall dels municipis de Sant Quirze del Vallès, Terrassa i Rubí, amb una elevació màxima de 315,8 metres. Divideix la plana vallesana en dos i delimita les conques de Besòs (a llevant) i la del Llobregat (a ponent), tal com podràs observar amb les vistes des d’allí. Representa a més a més un dels últims reductes forestals de la plana del Vallès.

El Camí dels Monjos és un camí històric. Connecta els antics nuclis monacals de Sant Cugat del Vallès i Sant Llorenç del Munt. Segueix la carena que separa la conca del Besòs (a l’est) de la del Llobregat (a l’oest), o les dels seus afluents el riu Ripoll i la riera de Rubí, sense travessar cap curs d’aigua. Està senyalitzat com a sender de petit recorregut PR-C 31.

La ruta de la UCM des del camí dels Monjos va a buscar el torrent dels Alous. Travessa l’autopista, i s’endinsa en el Parc de Ca n’Oriol, pulmó verd de Rubí que fa de barrera entre l’autopista i la ciutat. Té un important part agrícola que es relaciona amb el torrent i el bosc.

El recorregut ens porta fins a Sant Cugat. Travessem el municipi: des del Turó de Can Mates, al Parc central, i s’endinsa a la trama urbana passant davant del Monestir de Sant Cugat, fins al Parc de la Pollancreda.

Des d’allí ja s’agafa ruta fins al Parc Natural de Collserola, començant per Pi d’en Xandri , emblema de la zona rural de Torre Negra salvada gràcies a la mobilització ciutadana, i recorrent la riera de Sant Medir.

Collserola és un parc natural. No és un jardí urbà, tot i que la seva alta freqüentació pot induir a confusions.

El Parc Natural de la Serra de Collserola és un territori vital per a la fauna, la flora i les persones. Tots formem part d’aquest espai viu que ens aporta un munt de beneficis vitals. Tenir-ne cura és cosa de tots, dels que vivim a prop com dels que el visitem de tant en tant.

Per això és important respectar les normes d’ús del parc, per millorar la convivència entre natura i els diferents col·lectius de persones usuàries i poder garantir la conservació dels ecosistemes.

Un cop fet el cim del Tibidabo, es continuarà fins a la Font de Vista Rica, a la mítica carretera de l’Arrabassada, i d’allà, amb vistes sobre la ciutat de Barcelona, fins al castell de Torre Baró, actualment punt d’informació i educació ambiental del parc.

Ja amb vistes al Besòs, els corredors i corredores arribaran a la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova, un edifici de gran valor arquitectònic i patrimonial, construït entre 1915 i 1919, per millorar les condicions higièniques del subministrament d’aigua.

Es remunta el Besòs per la ribera sud fins al Pont de Montcada, i, a partir d’aquest punt, es va vorejant el riu per la ribera nord fins a la seva desembocadura. Abans, però, un últim punt d’avituallament i de relleus al Parc de Can Zam a Santa Coloma de Gramenet.

El Parc Fluvial del Besòs és un dels espais verds més importants de la regió metropolitana de Barcelona.

El riu Besòs neix entre Montmeló i Montornès del Vallès, producte de l’aiguabarreig del Mogent i el Congost. A partir d’aquest punt, el riu segueix circulant per la zona més meridional i deprimida del Vallès fins a trencar la Serralada de Marina, a l’alçada de Montcada i Reixac; posteriorment el riu s’endinsa per l’anomenat pla de Barcelona fins a arribar al mar. En conseqüència, el riu Besòs és el més curt de tota la conca amb 17,7 km de recorregut, però el que presenta un major cabal amb 4,33 m3/s. La superfície de la conca és de 138,26 km2.

La zona per on circula actualment el Besòs és l’espai amb més pressió antròpica de tota la Conca, i històricament la llera ha estat subjecte a nombroses transformacions.

L’any 1996, el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs i els Ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Sant Adrià de Besòs, van endegar un projecte per recuperar el tram baix del Besòs, comprenent dos àmbits territorials: la creació de zones humides entre Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramenet, que s’abasteixen de les aigües de la depuradora de Montcada, amb l’objectiu de millorar la qualitat del riu; i, en el tram que comparteixen Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, la construcció del Parc Fluvial, que ha permès recuperar el lleure a certes zones del riu.

Ja amb la mirada al mar, els corredors i les corredores resseguiran les platges de Barcelona.

Des dels seus inicis, la història de Barcelona ha estat íntimament lligada al mar. La línia de costa s’ha anat transformant al llarg del temps passant d’un paisatge de llacunes i maresmes a un de fortament antropitzat, amb predomini d’instal·lacions industrials al segle XIX, fins a arribar al front urbà consolidat que coneixem avui en dia.

Cal recordar que el litoral és un ecosistema, vulnerable i alhora decisiu per fer front al repte de l’emergència climàtica. Per això cal ampliar la mirada al mar, recordant que és un espai natural. Malauradament, el mar rep cada dia residus que es deixen anar a la terra. Mentre els corredors i les corredores avancen per la ruta retirant residus, el matí voluntaris i voluntàries duran a terme neteges a platges i espigons.

Finalment, vora el mar, al Moll de Marina, entre el Port Olímpic i la platja del Somorrostro -Barceloneta, vora els velers i sota els dos reconeixibles gratacels, els equips creuaran el punt de meta de la cursa sostenible i solidària amb la natura.

Més de 60 km recorrent una diversitat d’hàbitats i ecosistemes en un entorn fortament pressionat per l’activitat humana.